CONCLUSIONS

Amb aquest estudi teòric-pràctic hem pogut satisfer la nostra curiositat per conèixer millor tant la síndrome en sí mateixa (qui i com la va descobrir, en què consisteix, a quanta població afecta, etc.) com les persones que la sofreixen (les seues peculiaritats, maneres d’actuar, les seues característiques físiques i psicològiques, etc.) Però el més important és que hem aprés com podem tractar-la els docents i futurs docents a l’aula, per a així poder ajudar-los i respondre a les seues necessitats de la forma més adequada.

La formació del professorat és essencial per abordar tant aquesta síndrome com qualsevol altra; d’ahí la importància dels programes de difusió: sense una preparació apropiada, els docents seriem incapaços de desenvolupar i potenciar les facultats dels nostres alumnes i, encara més, si presenten necessitats específiques de suport educatiu.

Per aquestes raons, el que més interessant ens ha paregut treballar, en quant a la part teòrica de la investigació, ha sigut l’acció educativa, concretament les diferents estratègies que es poden dur a terme, ja que és el més útil per al nostre futur. En aquest apartat, ens ha cridat l’atenció les particulars característiques que tenen aquestes persones, en quant a les seues facultats acadèmiques: per una banda presenten dificultats per escriure correctament o establir relacions visio-espacials concretes, però, per altra blanda, desenvolupen altes capacitats en el llenguatge oral i tenen una gran memòria auditiva tant a curt com a llarg termini.

No obstant, sempre s’ha de tenir en compte que, com ja hem advertit al llarg del treball, el grau de deficiència que poden presentar aquestes persones varia bastant d’unes a altres, des d’una deficiència mental lleugera, fins una deficiència mental severa. En conseqüència, les propostes de treball i les expectatives marcades per a cada cas seran diferents.

Per altra banda, hem tingut el plaer de gaudir d’una experiència molt enriquidora per a nosaltres, que ens permetrà recordar amb més facilitat el què hem aprés. Aquesta ha sigut l’entrevista a una persona amb aquesta síndrome i al seu pare. Arran d’aquesta, hem pogut assabentar-se de primera mà sobre els trets de la Síndrome de Williams així com de la forma d’actuar a un cas concret, fet que ens permet entendre millor tot allò estudiat teòricament.

Així, hem conegut Vicent, que de forma molt oberta i amable ens ha endinsat en la seua vida diària, contant-nos cadascuna de les seues anècdotes. Per exemple, ens va dir que li agradava molt la música i el só de les campanes, però que pel contrari, altres sons forts com el dels petards li molestava terriblement. Aleshores, d’aquesta forma hem comprovat com el que abans havíem estudiat teòricament s’ha aplicat a la realitat, en el cas de Vicent.

Per concloure, remarcar que el fet d’haver realitzat un treball teòric-pràctic d’una síndrome de manera tan profunda, ens ha enriquit molt en quant a la nostra futura tasca. Així que esperem seguir formant-nos en aquesta feina per poder traure el millor de cada alumne que tinguem i, poder estar a la altura per donar respostes a cadascuna de les seues necessitats.