ACCIÓ EDUCATIVA

Es recomana que des d’un primer moment que els xiquets amb SW acudeixquen a una escola ordinària.

 

Abans de proposar orientacions per a l’intervenció educativa cal tindre en compte diverses consideracions:

 

Per una banda, les persones afectades amb aquesta síndrome tendeixen a presentar unes habilitats cognitives més desenvolupades com el llenguatge i certes deficiències com trastorns visio-espacials i psicomotrius.

 

Per altra banda, el grau de deficiència que poden presentar aquestes persones varia bastant d’unes a altres, des d’una deficiència mental lleugera, fins una deficiència mental severa. En conseqüència, les propostes de treball i les expectatives marcades per a cada cas seran diferents.

En tot cas, les característiques que presenten generalment els xiquets amb SW:

 

- Sociabilitat

- Vocabulari expressiu.

- Memòria a llarg termini pel que respecta tant a informació acadèmica com esdeveniments, nombres, etc.

- Memòria auditiva a curt i llarg termini.

- Hiperacusia (intolerància a sons naturals de l’ambient)

- Distracció.

- Dificultats integrals visuals – espacials y visuals – motrius.

- Dificultat amb conceptes i raonaments abstractes.

- Perseverància en temes favorits.

- Major dificultat per a processar la informació no verbal que la verbal.

-Tasques que requereixen habilitats d’integració motriu, visualmotriu, per exemple, tasques amb paper i llapissera,nugar-se els cordons, contar objectes que apareixen en un dibuix.

-Tasques que requereixen anàlisis espacials incloent: aprenentatge en la distinció de lletres, aprendre l’esquerra i la dreta, orientar-se en un full ple d’exercicis.

- Encontrar paraules.

- Aprendre algunes habilitats matemàtiques, incloent conceptes de temps. 

           Així doncs, existeixen nombroses variacions d’un individua altre, per la qual cosa, el més recomanable és fer un anàlisi previ exhaustiu de cada cas, establint-se les característiques individuals, les habilitats i els dèficits del xiquet en qüestió.

Algunes característiques pròpies de la síndrome de Williams poden ser les causants d’alguna dificultat en l’aula. Aquestes necessitats poden ser cobertes mitjançant una sèrie d’estratègies, diferents per a cadascun del casos i de les característiques més o menys generals.

Curt període d’atenció i distracció: Les dificultats d’atenció que sovint presenten comporten altres dificultats, com per exemple impulsivitat o altres trets també presents en els xiquets amb dèficit d’atenció. A més, molts d'aquests xiquets, especialment els més menuts, són molt sensibles a certs sons, que els distreuen i alteren, per la qual cosa és important evitar la presència de sorolls pertorbadors i, en cas que aquests no es puguen evitar, advertir-los amb temps de la seua presència. Es podem aplicar mesures com: una major flexibilitat en el temps que se’ls dona per realitzar treballs o proves temporalitzades, fer descansos entre activitats, mostrar-li la possibilitat de tria entre diverses activitats o treballar en grups xicotets amb iguals que recolzen els seus coneixements.Els problemes atencionals poden fàcilment incrementar-se quan se'ls confronta amb activitats manipulatives (retallar, dibuixar, pintar, etc.) O tasques amb cert grau de complexitat organitzativa. En aquests casos no convé deixar-los sols, sinó que cal la presència del professor, qui pot guiar i estimular l'alumne amb breus consignes verbals que centren l'atenció del xiquet en aspectes molt concrets de la tasca (Ex .. "Fixa't en això d'ací, ¿ho veus?; ... ara mira el que hi ha al costat"), i li dóna claus per organitzar-se (Ex.: "abans de fer aquesta part intenta acabar l'anterior") . És igualment important recompensar immediatament els seus esforços atencionals (encara que puguen semblar escassos), amb frases d'ànim ("molt bé, segueix així", "es veu que t'estàs esforçant molt"), evitant que aquests tinguen un caràcter avaluatiu (si va bé o va malament amb la tasca).

Dificultat per a modular emocions: Aquestos xiquets poden passar d’estar extremadament feliços a començar a plorar en resposta a situacions d’aparent perill. També és possible que en el cas de no ser capaç de realitzar alguna cosa com la resta de companys es frustre o tinga una crisi a causa d’aquesta impotència. Açò és prou difícil de controlar en xiquets menuts, però es poden començar determinades accions en les quals s’aprofundira a mesura que siguen més majors. el docent té que mostrar-li al xiquet que existeix la possiblitat de canviar d’activitat quan alguna cosa no funciona, o que tot el món, inclús els seus companys, demanen ajuda per a determinades feines. ensenyar algunes tècniques de relaxació o per calmar-se també és una bona opció per evitar crisis d’ansietat o situacions d’extrema frustració.

Perseverança en determinats temes de conversa favorits: Alguns xiquets tenen especial predilecció per temes de conversa concrets, en els quals arriben a especialitzar-se, adquirint vocabulari concret i complex que usen amb assiduïtat. L’autoconcepte que els xiquets tenen d’ells mateixos a l’escola es molt important per al seu desenvolupament, no simplement per als xiquets amb SW, per la qual cosa és interessant saber detectar aquests temes i introduir-los de manera indirecta en la classe, ja siga a mode de debat o com a projecte d’investigació. Com que seran experts coneixedors d’aquests, la seua actitud cap a les àrees en les que s’ha proposada l’activitat millorarà notablement.

Ansietat respecte a canvis inesperats en les seues rutines i horaris: Es senten segurs si saben el que van a fer i, més o menys, quan. No els agrada la improvisació, i no es troben a gust quan hi ha algun buit temporal entre les activitats. El docent pot adaptar el seu comportament per facilitar aquest aspecte, per exemple, donant una temporalització a conèixer a principi del dia o de la setmana, intentant que les activitats similars duren aproximadament el mateix, per a xics més grans, usar rellotge en l’aula; minimitzar els canvis inesperats i marcant uns advertiments específics, per exemple, amb una mena de so abans de la sirena. És molt útil confeccionar amb juntament amb els xiquets un calendari de les activitats de cada dia, ajudant-se també d’imatges representatives.

Alguns xiquets es mosseguen les ungles o mostren algunes conductes similars. No resulta gens profitós remarcar les coses que es fan malament, perquè tal volta reclamen atenció d’aquesta manera. L’estratègia per la qual s’ha d’optar és ignorar les conductes negatives i valorar positivament quan aquestes no és donen en un període relativament llarg de temps.

Les persones amb la SW amb el temps desenvolupen una bona percepció visual. Els problemes sorgeixen quan es presenten les tasques amb massa informació (Ex.: simultàniament en la mateixa làmina requadres, text i dibuixos), i quan les imatges són abstractes, perquè tenen dificultats per establir relacions espacials entre els diversos elements que composen la imatges. Per tant, ens interessa simplificar la quantitat d'informació visual presentada en el full de treball. Quan les imatges siguen complexes i / o abstractes, convé animar-los que denominen els detalls presents, com a forma d'estimular l'atenció visual i d'arribar a la "captació" de la imatge global (del tot a les parts). També se'ls pot animar a parlar sobre les relacions entre els diferents detalls de la imatge (Ex: "què és el que els passa a aquestes dues línies?"-Es creuen-"i, per on?"), com a forma de cridar l'atenció sobre la complexitat, importància i significació dels trets visuals del material exposat.

En quant a les tasques més manipulatives (dibuix de la còpia o espontani, escriptura) se'ls pot introduir fent dibuixar amb suports, com traçar línies sobre punts, realitzar figures geomètriques o fer dibuixos representatius seguint marques que assenyalen els contorns bàsics d'aquests, i les direccions a seguir. Amb el temps es poden anar reduint paulatinament aquests tipus de suports i / o complicant els dibuixos.

De vegades serà necessari minimitzar, en la mesura del possible, les exigències o demandes manipulatives de les tasques, i recórrer a l'ordinador (que requereix molt menys esforç aspecte motor) com a eina per a l'aprenentatge de l'escriptura.